
Sempre estem acostumats a sentir dels nostres majors la frase d’abans es vivia més tranquils, tots érem amics i mai passava res. Inclús jo a mesura que vaig donant voltes al Sol m’he sorprés més d’una vegada repetint aquesta frase o la molt coneguda, “és que la joventut de hui en dia…”.
Totes aquestes afirmacions generalistes les odie i sobretot quan surten de la meua boca perquè al ser historiador hauria de saber que no per ser anterior qualsevol temps va ser millor. I és que l’ésser humà tendeix a idealitzar els temps passats quan érem jóvens i no ens preocupava res o quasi res i el solem veure amb molta estima i melancolia.
També juga a favor que en temps passats no vivíem en l’era de la informació i amb tota seguretat tardaven molt a assabentar-se del que passava al poble del costat o simplement mai o sabíem per la mancança de mitjans de comunicació o per la forta Censura a la qual era sotmesa la premsa (sobretot en èpoques de dictadures). En l’actualitat vivim en una epoca de super informació, on amb un sol clic podem adonar-se del que passa en l’aldea més recòndita del lloc més recòndit, del país més recòndit del Planeta Terra.
Però la veritat que el món sempre ha estat boig i la violència i els problemes han sigut una constant en el seu esdevindre, el que passa, és que simplement la gent no s’adonava o si ho feia, la informació era edulcorada per la premsa o les autoritats.
En la meua tasca com historiador he trobat innumerables mostres de tensions i conflictes dins de la societat murera que deixen als denominats “conflictes actuals” en la categoria d’anècdotes. Llevat de l’època de les dues dictadures (la de Primo de Rivera i la de Franco) on no pareix que ocorria res degut, com ja hem dit, a la fèrria censura. Us sorprendríeu si véreu la quantitat d’assaïnats, atemptats contra l’autoritat, agressions, robatoris, i “putxerasos” electorals que he trobat tant en judicis com en premsa i que van afectar la nostra població durant els temps passats. De tots ells sols us ensenyaré en les imatges sols una xicoteta mostra però us assegura que hi ha més molts més. En alguns casos (els meus greus) he taxat els noms perquè sé que encara queden familiars propers en vida.
Per tant, no per ser anterior els temps van ser millors sinó simplement diferents.
Corredor.






