Se que vaig prometre que començaria aquesta secció amb el projecte abandonat del tren Muro-Pego- Dènia, però buscant informació per arxius, papers personals trobats per antiquaris, i en hemeroteques és tanta la informació que mereix un article més ampli en una publicació de més prestigi.
És per aquesta raó, que m’he decidit a escriure d’un projecte impulsat per les autoritats i els vilatans del nostre poble que per sort no es va en dur endavant, ja que a la llarga haguera sigut totalment ineficaç i suposaria una pèrdua de patrimoni irreparable pel nostre poble.
Aquest projecte consistia a fer discórrer la carreter Muro-Dènia per l’interior del poble, és a dir per l’actual Carrer Sants i Carrer Sant Roc, però comencem pel principi.
És indiscutible que les dues últimes dècades del segle XIX van ser crucials pel nostre poble. No obstant això, és en aquells quan s’inauguren projectes tan importants per l’economia murera com el tren Alcoi-Gandia 1893, la creació de la carretera Villena-Muro pel real decret del 25 de maig de 1881, o la de Muro-Gandia (1876). A el que hem de sumar la construcció del ferrocarril VAY el qual, si no haguera sigut pels continus problemes econòmics de l’empresa concessionària haguera estat enllestit per a la dècada dels 80 del segle XIX i no per a 1909.
Doncs bé, en aquesta etapa d’expansió de les infraestructures també es va plantejar la construcció de la carretera Muro-Pego-Denia, la qual eixiria de l’encreuament del lloc denominat de les ventes de Muro (evidentment la zona de l’ermita de Sant Antoni) i així enllaçar amb la carretera de Xativa-Alcoi i la de Agres a Villena convertint a Muro en un importantíssim encreuament de carreteres.
Aquests projectes s’enquadraven dins d’un pla més ambiciós del govern espanyol de finalitzar amb els antics camins de ferradura que fins aquella data eren els predominants.
En 1876 junt amb la construcció de la carretera que ens uniria amb Gandia, el que hui coneixem com el port de Salem, s’inicia la substitució del camí de ferradura antic per una carretera moderna de Muro fins a Pego i d’ahí a Dènia. Pareix que les obres es van iniciar per trams separats els quals van anar a diferent ritme de construcció a causa de les diferències en l’orografia. Ja en 1881 pareix que estiga totalment completada faltant tan sols la part que anava des de Planes fins a Muro. Aquesta situació era deguda a la dificultat que suposava la construcció del pont que creua en l’actualitat el riu Serpis a l’altura de Benamer.
Aquest pont va ser una de les obres d’enginyeria més important per a la nostra comarca, ja que permetria la connexió entre els pobles de la part dreta del riu Serpis amb els de l’esquerra una connexió que fins la data de la inauguració es veia interrompuda durant les crescudes del riu.
El diari El Serpis d’Alcoi descrivia la construcció del pont en el seu número del dia 12 de juliol de 1881 així:
“Tocan ya ha su termino las obras del grandioso puente de Benamer sobre el rio Alcoy en la carretera de Muro a Pego. Actualmente se està construyendo la ultima tramada de tres arcos, de los nueve que contiene el proyecto, y el estribo de la derecha en que apoyan dichos arcos.
La obra en su longitud de 130 metros con 10 de altura ofrece un aspecto de solidez y elegancia que llaman la atención, con sus anchas bases y aristones de sillería y sus bovedas de ladrillo.
(…) Los pueblos situados a la derecha del rio tocan sus beneficiosos resultados, no obstante hallarse sin terminar: el movimiento va creciendo en ellos y la extracción de frutos se facilita (…). De desear es que se dé un viguroso impulso a las obras, y podamos pronto estrechar nuestras relaciones con pueblos tan favorecidos por la naturaleza y cuyos habitantes son tan activos y laboriosos”
Una vegada construït i inaugurat el pont de Benamer sols faltava per construir el tram de carretera que uniria Planes amb Muro, ja que la d’esta última població a Pego ja havia sigut inaugurada. Per a iniciar dita obra el dia 13 d’octubre de 1883 van visitar Muro els enginyers encarregats del projecte Antonio Jáudes i Enrique Guillen amb un ajudant amb cognom Foglietti.
No era la primera volta que aquestes persones visitaven Muro, sinó que en 1880, quan es va iniciar la construcció de la carretera van arribar a la nostra vila per presentar el projecte de carretera a l’ajuntament el qual no va quedar conforme amb el traçat perquè la carretera transcorria per fora del poble i ells preferien que passara per l’interior del nucli urbà. El traçat que l’ajuntament proposava era que s’eixamplara el Carrer Sants i es construïra un accés directe des de la plaça de l’Església al Carrer Sant Roc enderrocant vàries cases tant en el carrer Sant com en la plaça l’Església. Aquesta proposta segons les autoritats locals era més beneficiosa per a l’economia local, ja que el traçat per fora de la població perjudicaria els comerços, hostals i tavernes. Però ràpidament la proposta va ser desestimada i els responsables de la construcció van seguir amb el projecte original de carretera per l’actual Avinguda València, Avinguda Desemparats, i Avinguda País Valencià. Un periodista de l’època comentava la reacció de les autoritats de Muro a aquesta decisió en aquests termes:
“(…) a cauasado desfavorable impresión en este vecidario ( el de Muro ) la decisión adoptada, al parecer, por los ingenieros de la província de desviar el trazado de la carretera a Pego por las afueras de la población, siendo asi que altas consideraciones de economia y las no menos atendibles de la industria y el comercio debieron haberles decidido a llevar la contraria, esto es, á dirigir aquella por el centro del pueblo, abriendo una rampa que facilite el acceso de la plaza de la Iglesia a la calle San Roque (…)” (La Provincia Diario Liberal. 29 octubre 1880.)
Sortosament els responsables provincials van desestimar aquella desbaratada idea i l’actual carretera de Pego a Muro es va inaugurar el dilluns 2 de novembre de 1885, convertint-se en una de les principals artèries comarcals i preservant gran part del nostre nucli urbà tradicional.
Corredor.
Històries de l'Antigor. Revivint el Muro passat 