l’1 de Juliol de 1930. 90 anys del Partit Socialista de Muro.

A les acaballes de la dècada dels 20 del segle passat Espanya vivia una època d’incertesa política. Després de 7 anys vivint baix un règim dictatorial, que havia intentat copiar de forma barata el sistema implantat per Mussolini en Itàlia, el govern trontollava i veia com s’apropava la seua fi,que va vindre irremeiablement en gener de 1930. El general Primo de Rivera presentà la seua dimissió davant el rei Alfons XIII a finals de gener de 1930, sent substituït el 28 de gener pel tinent general Dámaso Berenguer encarregat-li el monarca la missió de tornar a la normalitat constitucional anterior a 1923 com si res haguera passat.

Com era d’esperar, aquesta situació afecta la nostra població que veurà com en aquest temps les diferències van incrementant-se i fent-se més visibles, a pesar de l’intent de les autoritats locals d’amagar-ho davant dels mitjans de comunicació. D’aquest mode en un especial sobre les festes de Muro publicat en la revista d’àmbit nacional “La Semana Gráfica” l’any 1928, l’alcalde d’aquell moment Ramón Gonzálbez feia ostentació que Muro havia deixat enrere les lluites internes. Però res més lluny de la realitat servint com a exemple que en els pocs anys que va durar el règim de Primo de Rivera (setembre de 1923- gener de 1930) Muro va comptar amb un total de 5 alcaldes amb les seues corresponents corporacions, la majoria destituits pel gobernador civil de la provincia.

En aquest ambient d’inestabilitat i amb un règim i un mode de vida agonitzant un grup important d’obrers decideixen organitzar-se i lluitar per aquells drets que creien justos.

El relat que vaig a contar hui, prové de nombrosos documents que he anat trobant al llarg dels anys en diversos arxius arreu de tot l’estat espanyol, però sobretot de les declaracions realitzades en els consells de guerra sumaríssims dels murers represaliats després de la guerra i que van arribar al meu poder gràcies a la inestimable llavor d’un nét d’aquests.

Gràcies a les defenses que els murers van fer en les seues causes podem traçar de forma més o menys clara els esdeveniments que van ocórrer a Muro des de febrer de 1931 fins al final de la guerra en abril del 39, cosa que completem, com veurem, amb els diversos documents recopilats al llarg dels anys i que tenia un poc oblidats fins a la data.

Segell de l’Agrupació Socialista de Muro any 1937.

Doncs bé, segons un relat d’un d’aquests murers, escrit amb el seu puny i lletra, i que va servir per a evitar una condemna de mort l’any 1942. A principis d’any de 1930 quan aquesta persona passejava per la plaça de l’Ermita, anomenada per aquell temps “plaza de la Virgen” va veure que en un magatzem dedicat a la venda de guano, que allí existia, i que era propietat de Manuel Navarro (fill) estaven reunides unes 25 o 30 persones quasi tots treballadors de papereres. En veure aquell rebombori va preguntar a algú dels assistents el que ocorria allí i se li va dir que estaven realitzant les reunions preliminars per a constituir l’agrupació socialista de Muro. Aquest murer va decidir unir-se a la reunió malgrat no ser paperer i pertànyer a una família de dretes, segons ell, la seua intenció era treballar per la millora de les condicions laborals i els drets dels treballadors, intentant instaurar la jornada de 8 hores, que encara que era legal en Espanya des de 1919, a Muro no s’aplicava i per a lluitar contra el massiu atur existent a la població sobre tot en el món agricola i de la construcció.

Home culte i amb estudis aquest murer continua relatant que prompte es van continuar les reunions per a dur a terme la legalització de l’agrupació murera arribant a aconseguir-se el 30 de juny d’aquell 1930. Consultades altres fonts documentals com retalls de premsa i sobretot la poca documentació conservada sobre Muro a la fundació Pablo Iglesias sabem que, oficialment l’agrupació socialista de Muro es va crear el dia 1 del juliol de 1930 sent la primera agrupació a constituir-se legalment en la comarca i una de les primeres de tota la província d’Alacant, inclús per davant de la d’Alcoi que es legalitza com a tal l’1 de març de 1932.

Sí que és cert que el moviment socialista alcoià existia almenys des d’inicis del segle XX, però a diferència dels socialistes d’Elx que s’organitzen com a agrupació l’any 1888 els alcoians no tindran un partit propi fins un any després de proclamar-se la república. La raó per la qual es dóna aquesta situació en la veïna ciutat no la sé, i crec que és un tema per a investigar, però tal volta siga degut al fet que els obrers alcoians estan més vinculats a l’anarquisme de la CNT que al socialisme. Així doncs, és trobem que el partit socialista murer és, almenys oficialment, i així reconegut per les autoritats del PSOE en maig de 1938, el més antic de la comarca seguit de: L’Orxa i Ibi fundats l’1 d’octubre de 1931,Cocentaina Alcoi i Benimarfull l’1 de març de 1932, Agres 22 de novembre de 1932 i Gaianes 29 de desembre de 1932.

L’agrupació de Muro es funda amb 20 afiliats de carnet encara que compta amb molts simpatitzants cosa que els atorga una força, sempre segons ells, d’uns 200 treballadors. Prompte els membres de l’agrupació es fan presents a la vida quotidiana de Muro escrivint articles en diaris d’ideologia obrera com El Popular cosa que els catapulta en les eleccions d’abril de 1931.

En aquelles eleccions, per primera vegada els socialistes aconsegueixen entrar com a regidors a l’ajuntament el que provoca que encara que no les guanyen puguen recolzar al candidat republicà Manuel Navarro Mollá (pare) acabant d’aquesta forma amb més de mig segle de caciquisme i alternança en el poder de les grans famílies mureres.

Són molts els actes que de la documentació podem extraure, però com que axó és tan sols un post i que és la meua intenció investigar més sobre l’època i arribar a publicar-ho alguna vegada, no vull precipitar-me i caure en errors dels quals després puga lamentar-me.

No obstant això, comentaré algunes actuacions. Una vegada arribats al poder municipal els socialistes participen activament en tot allò referent al poble. Pareix ser, que un dels primers actes és el de reunir-se amb el rector de la població per a transmetre-li tranquil·litat i els seus respectes, cosa que confirma el mateix sacerdot, Domingo Sancho Codert, en alguns dels judicis en els quals participa com a testimoni. La situació d’amistat va durar poc ja que les denúncies entre els dos costats es van multiplicar al poc temps i van portar al rector a complir una condema de 2 anys de presó.

També convoquen vagues com la de paperers i agricultors en l’any 1934 i són els encarregats d’organitzar tots els anys una manifestació reivindicativa el dia del treball que partint de Muro arribaria fins a la veïna localitat de l’Alqueria d’Asnar. També participen amb molta força en les eleccions de 1933 publicant nombrosos pamflets de propaganda com l’anomenat “Buñuelos y buñueleros” que denuncia el caciquisme imperant o el titulat “Casas Viejas” que parla de la situació precària del proletariat i els jornalers del camp.

El 2 març de 1934 una secció de socialistes treballadors del camp creen el sindicat de treballadors de la terra vinculat a UGT que vindria a unirse al sindicat de paperers “La Mundial” creat també eixe any. Aquestes iniciatives els permetran participar en la vaga revolucionària d’octubre 1934 la qual provocarà el desplaçament de forces de l’exèrcit d’Alcoi a la nostra població. I com a conseqüencia més directa suposarà la suspensió i expulsió de tots els regidors de l’ajuntament de Muro (menys un afiliat al Partit Radical) per part del govern, sent subsitituits per una gestora.

Tot axó, unit a la crisi interna dels partits republicans de dretes com el Partit Radical, provocarà que en les eleccions de febrer de 1936 els socialistes aconseguisquen la victòria en les urnes proclamant-se alcalde Juan Ferrero Climent el qual dimitirà en maig d’eixe any per discrepàncies amb els afiliats, sent substituït pel també socialista Juan Ramis Jordà que estarà en el càrrec fins a l’esclat de la guerra civil quan és destituït per un comité revolucionari que s’instal·la en els baixos de l’actual edifici de la Unió Musical, on havia estat amb anterioritat la seu de DRA ( Derecha Regional Agraria).

Finalitzada la guerra el partit socialista murer és il·legalitzat les seues propietats confiscades i molts dels seus membres perseguits, empresonats, o inclús executats. Molts marxen a l’exili i altres moren en la presó o a camps de concentració, però això és altra història que cal estudiar i publicar com cal.

Corredor.

Nota: Lamente no poder allargar-me més en el post, però en l’actualitat estic treballant en aquest àmbit i aquest és sols una introducció. Les notes són preliminars i no vull caure en errors.

Tampoc puc publicar imatges dels documents perquè la cessió per part dels arxius és sols per a estudi i mai per a reproducció, també he treballat amb material d’arxius particulars que no en pertanyen i per respecte no publicaré cap imatge sense consentiment . Per tant la imatge d’aquest post pertany exclusivament al meu arxiu personal.        

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s