Mureres que van fer història (II)

M.ª Pilar Aguilar Soriano.

 La primera dona Regidora de Muro ( 20 de Febrer de 1925/¿? de1926)

Continuant amb la col·lecció d’articles que vam iniciar l’any passat sobre les dones que van fer història en la nostra població y que en certa mesura han estat oblidades de la memòria col·lectiva de Muro. Enguany anem a parlar de la primera dona que va ocupar un càrrec de responsabilitat al nostre ajuntament. Aquesta dona anomenada Mª Pilar Aguilar Soriano  va ser regidora durant un curt període de temps que va des de el 20 de febrer de 1925 a fins mitjans de l’any 1926, i encara que no era de Muro la seua carrera professional es desenvoluparà bàsicament en la nostra població i la veïna Benimarfull fins l’esclat de la guerra civil en 1936, on pareix que es trasllada a Barcelona acabant els seu dies en la ciutat d’Ontinyent.

Infància i joventut de Pilar Aguilar Soriano.

Va nàixer Pilar Aguilar en el poble de Baguena en la província de Terol l’any 18 d’Agost de l’any 1896. Era filla Jesús Aguilar Garcia y de Miguela Soriano Alcaide matrimoni al parèixer de caràcter conservador i catòlic de ideologiacarlina. Son pare exercia com a metge rural dels pobles de la seua comarca i havia participat en alguns enfrontaments utilitzant inclús la seua arma de foc. D’aquesta forma el 20 de Novembre de 1902 durant una d’aquestes disputes es ferit amb set tres de pistola  dels que més tard es recuperaria. Al parèixer la disputa es va iniciar quan el metge va discutir amb uns veïns en la taberna de la localitat de Fuentes Claras (Terol) discussió que va anar disminuint gràcies a la intercessió d’altres veïns.  Una vegada calmats  marxen tots junts a casa del mestre del poble on continuen bevent vi i alterant-se el que provoca que a la eixida de la casa la discussió augmentara fins a tal punt que José Aguilar arriba a rebre varis trets de pistola caent a terra, perdent durant la refrega un bastó d’estoc i un revòlver.[1]

A causa d’aquest enfrontament son pare va ser jutjat per l’audiència de Terol i sentenciat a 6 mesos i 1 dia de presó per el delicte d’agressió amb arma de foc i lesions. Però José Aguilar recorre la sentència convertint-se en un desterrament de la província de Terol[2].

Aquest succés és important per a la vida de Pilar Aguilar degut a que deu de marxar junt a tota la seua família del seu lloc de naixement i amb tant sols 8 anys. La família Aguilar-Soriano decideix viatjar a la ciutat de València on el seu pare continuaria exercint com a metge en la ciutat de Túria instal·lant-se tots en el numero 4 del desaparegut carrer “La Leña[3]”, situat a esquenes de la Basílica de la Mare de Déu, i que en l’actualitat formaria part de la plaça de l’Almoina.

 Filla d’una família de classe mitja/alta Pilar i la seua germana xicoteta disfruta d’una educació més alta que la resta, ingressant als 14 anys en la denominada “Escuela normal superior de maestras de Valéncia” matriculant-se el dia 5 de Maig de 1911. Aquesta escola fundada en València en 1866 era l’encarregada de formar a les futures mestres i va estar en actiu fins el curs 1967. A diferència d’altres escoles de magisteri fundades en Espanya la de València establia la formació per als i les mestres en tres cursos (un any per a primer grau i un dos per al segon) i no en dos cursos com la resta d’escoles de magisteris estatals.

En el seu primer anys Maria Pilar cursa les assignatures de historia sagrada, Gramàtica Castellana, pedagogia, aritmètica i geometria, geografia i història, Dibuix, labors domestiques, i practiques demostrant ser una alumna brillant conseguint passar de curs amb una nota mitjana de matricula d’honor al obtindre sis excel·lents i dos notables. Però la seua educació no finalitzaria en l’escola per a mestres dino que paral·lelament cursa estudis d’art en l’escola del ceramista de Manises Luis Soria arribant a exposar les seues obres en una exposició en la “Real Academia de Arte de San Carlos de Valéncia” realitzada el 17 de juliol de 1913.[4]

Durant els anys que la nostra protagonista estudia en l’escola de mestres de València aquesta està dirigida per la pedagoga Emilia Ranz identificada amb el regim monàrquic i ultraconservadora el que provocarà nombrosos conflictes en l’interior de la institució entre aquells professors conservadors i els progressistes. EmilaRanz pareix que  no contava amb  molts mèrits ni acadèmics ni d’antiguitat per a ocupar el càrrec de directora però segons alguns historiadors va ser el seu caràcter ultraconservador el que la va catapultar a la direcció de l’escola en una època de canvis i de protestes socials que les autoritats volien aturar com fora. Aquesta situació, com ja hem dit, provoca greus enfrontaments en l’interior del claustre de professors  dividit en dues parts, per una banda les lliurepensadores encapçalades per la subdirectora Micaela Minguillón i les conservadores encapçalades per la pròpia directora. Malgrat aquests enfrontaments i el recolzament polític rebut per les conservadores, pareix que el sector més progressista va guanyant pes dins del sector de professores de l’escola normal de mestres que provoquen una professionalització entre els docents abandonant poc a poc les antigues practiques.

Casa en el carrer la Llenya numero 4 de València, on Maria Pilar Aguilar es va instal·lar amb la seua família després del desterrament de son pare. 

 Es per aquesta raó, que Pilar estudia en mig d’un clima social difícili ple de disturbis dins de la ciutat. Lluny quedaven els gloriosos dies de l’exposició regional de València celebrada en 1909  que havia suposat un rellançament i modernització de la ciutat encara que també en certa mesura l’especulació immobiliària. Espanya es trobava immersa en un procés de revoltes, vagues i protestes, amb assassinats i magnicidis com el del president del govern José Canalejas en Novembre de 1912, o les guerres del Rif entre Espanya i les tropes independentistes del nord del Marroc. En València les coses no eren diferents i la dècada dels 10 del passat segle XX es caracteritza per un augment de la conflictivitat social.Una de les vagues mes importants va ser la realitzada pels llauradors els quals protestaven per l’excessiva carrega fiscal i que va provocar que el govern la declarara l’estat de setge en setembre de 1911. També l’anticlericalisme va anar augmentat arribant a provocar els famosos disturbis del Rosari de l’Aurora de 1913. Durant aquella processó es van realitzar varis trets de pistola contra els participants produint-se alguns ferits encara que de caràcter lleu.

En aquest clima pareix que Pilar es decanta per la facció més conservadora de l’escola,no oblidem que la seua familia era d’idees carlines, i una vegada superats els exàmens finals els quals aprovarà amb excel·lent passa a formar part de la “Congregación Mariana del Magisterio Valentino”. Aquesta associació havia sigut fundada pel Jesuïta P. Juan María Solá en abril de 1904 i tenia la seua seu en l’església de San Pau per a la d’homes i en la capella de María Reparadora per a les dones. La seua missió era bàsicament la de realitzar actes pedagògics i religiosos en contra del que ells pensaven que eren accions laïcistes de l’estat. Van ser especialment bel·ligerant i van contar amb un òrgan d’informació setmanal que es titulava “La EscuelaCatólica”fundat a octubre de 1904.

De la pertinença de Pilar Aguilar a aquesta especie de confraria sabem que va participar, tal volta en un dels actes més importants i amb major rellevància de la congregació.

Tot s’inicia el 28 de gener de 1915 quan el catedràtic de zoologia de la Universitat de Barcelona el valencià Josep Fuset i Tubiàexplicava el procés de la reproducció d’alguns animals comparant-lo amb el dogma de la virginitat de Maria. El catedràtic insinuava que la Mare de Déu havia quedat en cinta gràcies a la partenogènesis. Aquest procés de reproducció animal es sol donar en rèptils, amfibis i alguns insectes on l’òvules divideix en dos per causes naturals, i  ambientals podent fecundar-se una part d’aquell òvul ell sol.

L’afirmació feta pel professor Fuset va provocar protestes en tot l’àmbit acadèmic i educatiu de l’estat. Provocant que tant sols dos dies després de que el catedràtic realitzara aquestes declaracions la seua aula va ser ocupada durant una explicació per multituds d’alumnes d’ideologia carlina/jaimista[5]produint-se avalots i varies protestes que van acabar en varis ferits lleus entre els estudiants i els conserges que intentava desallotjar-los. Després d’aquest avalots el rector va prometre amonestar al catedràtic[6] cosa que no va calmar l’ambient si no més be el contrari. La polèmica no va finalitzari l’ambient enrarit  va anar creixent i els enfrontaments entre una part i l’altra del món acadèmic va anar agreujant-se amb encreuament de cartes al ministre,inclús alguns alumnes van visitar a l’arquebisbe de Barcelona, futur Primat Reig, demanant-li el recolzament.

Amb aquest problema damunt la taula la reacció de la “Congregación Mariana del Magisterio Valentino” va reaccionar amb la realització de diversos actes entre els que destacaven els certàmens pedagògics en defensa del dogma de la Inmaculada. D’entre tots ells, el més important va ser el celebrat en el mes d’abril d’aquell any 1918 i que portava el nom de “ Homenaje de la ciencia a María Inmaculada”, i en el que va participar activament Maria Pilar Aguilar Soriano. El certamen es va inaugurar el 18 d’abril realitzant-se en aquella jornada varies conferències de mestres i científics de ideologia catòlica defenent que el dogma de Maria Inmaculada no era de caràcter natural, si no diví i per tant no es podia comparar amb cap procés natural. Durant varis dies es van repetir els actes,  les misses, i els certàmens literaris finalitzant aquest acte reivindicatiu el 25 d’abril.

 Dins d’aquest gran congrés pedagògic es celebra el dia 20 d’abril una jornada literària en la que Maria Pilar, que aleshores contava amb 18 anys i que feia tant sols un any havia eixit de l’escola de mestres, va recitar una poesia titulada “ Solo el hombre…” en el que feia una defensa del dogma de la virginitat de la Mare de Déu i que al parèixer va ser ben rebuda i aclamada.

La carrera educativa de Maria Pilar Aguilar abans de la seua arribada a Muro.

Poc sabem de la carrera professional de la mestra abans de la seua arribada a la població de Muro ja que de moment sols contem amb la informació que els bolletins oficials de l’estat i de les províncies que ens ofereixen dels trasllats de mestres i funcionaris públics. En l’actualitat estem en contacte en varis ajuntaments i institucions per a saber un poc més de la vida de la nostra protagonista esperant que arribe molta més informació.

Pilar Aguilar es llicencia de l’escola de mestres el dia 26 de juny de 1914 amb una nota d’excel·lent en totes les matèries i en l’examen final. Pareix que els primers anys de la seua vida professional roman a València capital participant activament com ja hem dit en la “Congregación Mariana del Magisterio Valentino”. D’aquesta data fins que es presenta a les oposicions per a obtindre una plaça de funcionaria de l’estat perdem la seua pista i no sabem ni ha que es dedica ni on viu, encara que sabem per les donacions que fa en forma d’almoines que encara pertany a la parròquia valenciana de Sant Martí situada molt a prop de casa dels seus pares al carrer la Llenya de València per lo tant suposem que continuarà vivint amb ells subsistint amb el salari de metge de son pare.

Per fi el dia 9 d’agost de 1920 realitza les oposicions per a mestra en el paranimf de la Universitat de València aprovant obtenintla posició 24 de 55 places oferides[7].

 Després d’aquest examen, i en virtut dels resultats, es designada mestra del poble de Higueruelas en la comarca valenciana dels Serranson pren possessió el 27 d’Octubre de 1921[8]. En aquest poble, que contava en aquell 1920 amb tant solsamb 643[9] habitants, va exercir com a mestra de xiquetes durant uns anys, prenen part activa en la vida cultural de la població. Inclús la seua influència va més enllà d’aquesta escola i en novembre de l’any 1922 passa a integrar la comissió provincial de mestres que amb motiu de la coronació de la Mare de Déu dels Desemparats de València, que anava a celebrar-se en maig de l’any següent, organitza un festival infantil en honor a la patrona de València. Pilar passa a formar part  de la subcomissió de cant coral presidida per Gabriel Hernández inspector de centres escolars municipals. Pareix ser que Pilar era una aficionada al cant i a la poesia com o demostra la seua anterior participació en l’associació mariana de mestres i algunes activitats que després desenvolupara en Muro i altres poblacions on exercirà de mestra.

La coronació de la Mare de Déu de València es realitza el dia 12 de maig de 1923 encara que la festa es prolonga durant varis dies. En ella pareix que Pilar participa de forma destacada, inclús dona la quantitat d’una pesseta per a costejar la corona que serà emprada per l’arquebisbe Reig per a coronar a la Mare de Déu dels Desemparats. En quant al festival o la participació de la subcomissió de cants en dita celebració no tenim una constància segura i es que en les extenses cròniques de la festivitat no surt cap referència a la participació d’escolars. Però si que sabem que tant els mestres com els alumnes de les tres províncies van tindre vacances els dies 11,12,13 i 14 de maig de 1923 per tant de que pogueren desplaçar-se a la capital i assistir a tots els actes organitzats i rendir culte tant a la Verge com als reis Alfonso XIII i  Victoria Eugeniaels quals es trobaven a València per a assistir a dit acte. Coneixent la fe i la capacitat per fer llargs viatges, com més endavant comprovarem, no es d’estranyar que Pilar acudira a alguns dels actes que per a mestres i escoles s’havien organitzat eixos dies, com eucaristies, reunions de mestres catòlics, processons etc… i més si tenim en compte, com ja hem dit, que Maria Pilar formava part d’una comissió organitzadora d’aquesta efemèride tant recordada per la societat valenciana.

Tot axó ens demostra que Maria Pilar era una persona piadosa i catòlica, molt vinculada a la seua gent i que sentia una gran devoció cap a la Mare de Déu dels Desemparats[10]. La seua gran i activa participació en tots els actes en els que formava part va ser sense cap dubte un dels factors per el que Maria Pilar va ser designada regidora de Muro a l’any 1925 poc temps després de la seua arribada a la nostra població.

A les acaballes d’aquell intens any 1923,recient proclamada la dictadura de Primo de Rivera, la nostra protagonista participa en el concurs de trasllats de mestres sent-li assignat un lloc com a mestra en la ciutat alacantina d’Elda.[11]

Evidentment per a ella era un gran salt qualitatiu al passar d’una xicoteta població rural de l’interior valencià a una gran ciutat com era Elda. La industria i la seua proximitat a les rutes comercials tant estatals com estrangeres mitjançant el port d’Alacant havia convertit a aquesta població de l’Alt Vinalopó en un dels motors comercials, de la província. Amb uns 11000 habitants Elda havia crescut ràpidament gràcies a la industria del calcer que havia subministrat durant la I guerra mundial sabates als exercits tant d’un bàndol com de l’altre. Però el que suposava un gran salt en la seua vida professional prompte es va vore truncat. I es que Maria Pilar mai va prendre possessió del seu lloc com a mestra en aquella ciutat a pesar de que el seu nomenament surt publicat al juliol de 1924[12]. I es que aquest trasllat va ser impugnat per algunes de les aspirants a obtindre una plaça de mestra propietària iniciant-se d’aquesta forma un expedient contra ella que acabarà anul·lant  amb aquell nomenament. Al parèixer una candidata, Encarnación PatiñoVillapol[13] al·lega que Pilar Aguilar no te la puntuació necessària per a exercir com a mestra en Elda, que ella està per dalt en l’escalafó i que te més antiguitat que Pilar. Amb aquesta situació Pilar Aguilar te que acceptar com a pròxim destí la escola de xiquetes de Muro sent la seua arribada a Muro totalment fortuïta i com a conseqüència de no poder accedir a la plaça de mestra que ella desitjava. Pilar tria Muro com un destí provisional i com a segona opció,  tal volta esperant que les coses canvien i puga accedir a un lloc millor en un futur, però les coses van variant amb el pas del temps i Pilar Aguilar romandrà en la nostra comarca durant llarg temps.

L’arribada de Pilar Aguilar a Muro el seu nomenament com a regidora.

Per tant i després de ser rebutjada la seua petició per obtindre la plaça de mestra d’Elda Pilar accepta com segona oferta el lloc de mestra de xiquetes de Muro, plaça que havia deixat bacant l’anterior mestra. El seu nomenament com a mestra titular de Muro es publica en varis diaris nacionals el dia 12 de desembre de 1924.[14]Pilar s’instal·la en la casa del carrer Carme numero 8 on també estava ubicadauna de les escoles de xiquetes del poble. I es que per aquells temps les escoles en Muro no es trobaven concentrades en un sols edifici si no que l’ajuntament disposava de varis edificis, ja siga de lloguer o de la seua propietat, on es disposaven les diferents seccions de les escoles i on també es disposaria d’una xicoteta casa per al mestre.

 I es que cal recordar que fins la inauguració del Grup Escolar el 18 de Setembre de 1932, les escoles de la població estaven repartides per diverses cases i locals de la població com el Patronat, el Carrer San Roc 37, San Bertomeu, Carrer Sants, Patronat o Carrer Sant Blai entre altres. Tot això sense contar amb l’escola de xiquetes que les monges Franciscanes tenien en la Casa Beneficència. Per tant la situació de l’escola murera era prou precària i la falta d’infraestructures i les males condicions dels locals feien que els trasllats de les aules foren freqüents, convertint el problema escolar en un dels principals problemes de la població.

Fotografia de Francisco Cortés Francés primer alcalde de Muro durant la dictadura de Primo de Rivera. Imatge apareguda en el Diario de Valencia el dilluns 13 de Novembre de 1913 quan va ser proclamat regidor del Cap i Casal.

L’arribada de Maria Pilar a la població concedeix amb un moment complicat políticament.Feia tant sols un any que el General MiguelPrimo de Rivera havia protagonitzat un colp d’estat incruent que havia liquidat el sistema constitucional de 1876[15]. Amb el beneplàcit del Rei que rebutjà des de el primer moment sufocar la conspiració i que va obligar a dimitir al cap del govern espanyol el liberal-demòcrata Manuel Garcia Prieto, Primo de Rivera instaurà un regim dictatorial suportat entre altres per les classes mitjanes i professions liberals que el veien com el regenerador de la política, inclús en un principi va contar amb el recolzament de la Lliga Catalana i d’alguns sectors de l’UGT. Aquests estaments veien a Primo de Rivera com el cirurgià de ferro que venia a salvar a Espanya de la inestabilitat i solucionaria els problemes de la guerra en el nord de Marroc, el caciquisme i la corrupció política entre altres assumptes. Això si, aquests sectors sempre van vore la dictadura com un període de transició en el sistema parlamentari i liberal el qual deuria de restaurar una vegada superats els problemes. I per tant quant el general Primo de Rivera va intentar crear unes institucions pròpies que el permetrien perpetuar-se en el poder la dictadura va fracassar al perdre gran part del seu suport. I es que les noves institucions i lleis trastocaven les institucions constitucionals, com ara les Corts, el que significava la liquidació total de la constitució de 1876 cosa que no estava dins dels plans dels sectors que recolzaven al dictador.

Per altra banda, en l’àmbit local de Muro el triomf de Primo de Rivera va provocar la caiguda del govern municipal presidit pel conservador Salvador Ramírez Sorianoque havia vençut en les eleccions municipals del 5 de febrer de 1922 sent substituït en el càrrec,per Francisco Cortés Francés un valencià  i ric propietari de pares murers. Francisco Cortés s’ havia casat amb una dona de l’alta burgesia de la capital,  Escolàstica Lluesma Palau, filla dels barons de Sant Vicent en la basílica de la Verge de València el dia 26 de febrer de 1908. L’Enllaç va ser apadrinat per l’oncle del novii i ric propietari murer Juan Francés i a ell van acudir bona part de l’alta societat valenciana, com així o demostren les còrniques de l’època.

El nou alcalde murerera d’idees carlines, presentant-se varies vegades com a candidat “Jaimista” a alcalde del Cap i Cassal, arribant a ser regidor en les eleccions municipals del mes de novembre de 1913[16],al no presentar-se ningú més en el seu districte. Però quan Francisco perd a la seua dona el 6 de Març de 1920 decideix instal·lar-se en Muro on es trobava tota la seua família, ja que ell no havia tingut descendència.

 L’elecció del nou alcalde, així com de la gran majoria dels nous regidors per part del governador de la província suposa l’entrada en la vida pública murera d’una nova elit política diferent a la que havia dominat anteriorment. La dictadura s’havia proposat acabar amb els vells governants i la política de torns de partits i per això els desplaça col·locant en els llocs de rellevància a gent nova, afavorint d’aquesta forma a nous grups de gent que puguen recolzar el règim. Els grans terratinents i propietaris que vivien de les rendes proporcionades per la terra son substituïts per classes mitjanes, professions lliberals, intel·lectuals i per xicotets i mitjans burgesos. En Muro, els grans cognoms que havien dominat la política des de la instauració del regim liberal com son els Bono, Senabre, Gonzálbez, els Alonso de Medina i els Ramírez…son substituïts per altres pertanyents, en la seua gran majoria, a aquestes “noves” classes socials com els Satorre, Cortés, Rovira, Requena, Margarit, Castelló etc…

Com ja hem dit Pilar arriba de mestra a Muro, quasi per casualitat, el dia 12 de Desembre de 1924. Dins d’aquest moment de canvi polític i amb un ambient social i cultural enrarit a la població. I es que durant tota la dictadura pareix que les dificultats a Muro son creixents i els ànims van alterant-se de mica en mica. No obstant pareix que per al governador de la província es dificultós trobar gent disposada a entrar en política. I es per aquesta raó que durant els pocs anys que dura el regim (13/09/1923-28/01/1930), Muro compta amb cinc alcaldes[17] i una gran quantitat de regidors, els quals van canviant per dimissions o son destituïts pel propi governador de la província. Amb aquesta manca de gent implicada en la política el governador civil, al qual li correspon triar els alcaldes i regidors, deu de triar entre gent nova que no tinga un passat polític que els puga condicionar a l’hora de “regenerar” les institucions locals.

Aquesta es la situació que es viu a la nostra població on després d’haver dimitit un grup de regidors no es trobem substituts entre la gent de la població. Així doncs i tant sols dos mesos després de la seua arribada a Muro Maria Pilar Aguilar Soriano es nomenada regidora de l’Ajuntament com així o fa constar l’acta del plenari del dia 20 de Febrer de 1925[18] que diu el següent:

Acto seguido, el Señor alcalde, dio lectura al oficio del señor delegado gubernativo del distrito, fecha catorce de actual, en el que transcribe el siguiente telegrama del excelentísimo señor general gobernador civil de la provincia: “Queda aprobada la propuesta a favor de Dª María Pilar Aguilar Soriano, ocupar vacante de concejal Ayuntamiento Muro Alcoy.- Comuníquelo corporación e interesada”.

fragment de l’acta de nomenament de Pilar Aguilar com regidora de Muro

Amb aquest ofici del delegat de govern Pilar passa a formar part del govern municipal de Muro convertint-se d’aquesta forma en la primera dona que ocuparia un càrrec de govern en la nostra Vila i  també una de les primeres de la província d’Alacant tant sols superada per l’alcaldessa de Quatretondeta, i primera de tota Espanya, Matilde Pérez Mollà (1924-1930), i la regidora de la població de L’Orxa Ana Perales Pellicer (1924- ¿?).I es que la Dictadura de Primo de Rivera va suposar poc a poc l’entrada de les dones en política, no sense certa polèmica, per part dels sectors més reaccionaris que no ho veien en bons ulls, o per la part més liberal que veia pocs els avanços en el dret de les dones. Evidentment aquestes dones no eren triades de forma democràtica, com tampoc ho eren els representants masculins, però la dictadura havia obert la possibilitat de que les dones participaren en política, i inclús va publicar una llei on autoritzava i regulava la seua presencia publica. “El Estatuto Municipal” que era com es va denominar la llei publicada el 8 de març de 1924, i que mai es va aplicar en la seua totalitat, establia per primera vegada la participació de la dona en política, sempre que fora cap de família ( es a dir viuda, o soltera sense tutor), i a l’igual que els hòmens no ser analfabetes. Es per aquesta raó que la majoria de les regidores d’aquella època foren mestres o membres de l’alta societat ja que l’analfabetisme entre el sector femení era molt més elevat.

Signatura de Pilar Aguilar apareguda en un acta de l’ajuntament de Muro.

L’elecció de Maria Pilar Aguilar com a regidora va causar una escassa curiositat en la premsa del moment apareixent, tant sols, una xicoteta nota de premsa en el diari nacional ABC que amb el titular “MaestraConcejal” deia el següent: “Alicante 17; 8 de la mañana. Ha sido elegida por unanimidad concejal del ayuntamiento de Muro de Alcoy, de esta provincia, la maestra nacional de dicho pueblo doña Pilar Aguilar[19]”.Ni els diaris provincials ni comarcals fan cap referència al nomenament sent aquest l’únic apunt que en pogut trobar fins el moment.

La nova regidora va passar a formar part de l’ajuntament el mateix dia 25 de febrer de 1925 incorporant-se al plenari i formant part de les comissions d’Obres Publiques, Fires i Festes, Mercats i repés, Instrucció Publica, Beneficència i Sanitat, Policia Urbana i Rural. Pilar va compartir govern municipal amb nou hòmens presidits per Francisco Cortés Francés que feia, com ja sabem les funcions d’alcalde, nou regidors que  van anar variant al llarg del temps en el que Pilar va ostentar el càrrec de regidora. I es que com hem dit la inestabilitat era la característica regnant en el consistori murer durant aquells anys i son pocs els que aguanten com a regidors sense que dimitisquen o siguen cessats per el governador. De tots aquells que formen part de l’ajuntament quan ella entra com a regidora cap l’acompanyarà fins que ella deixe el consistori, inclús l’alcalde Francisco Cortés dimiteix el dia 16 de febrer de 1926 sent substituït per altre mestre de la població Luis Rovira Miralles.

Rastrejar l’activitat municipal d’aquella època es complicat degut a les poques sessions plenàries celebrades i la baixa qualitat de les actes, on no pareixen ni les intervencions, ni els discursos ni les votacions dels regidors, limitant-se a enumerar els acords presos però sense donar detalls. Malgrat aquesta circumstància la lectura de les actes municipals podem deduir que es trobem davant un municipi pràcticament en fallida amb uns ingressos molts escassos i amb unes despeses en augment. Tant es així que en el pressupost aprovat per a l’any 1925 es calculen uns gastos fixes de 82.782, 31 pessetes, mentre que en l’apartat d’ingressos es pressuposten també 82.782,31 del que tant sols 71.732,31 son fixes i segurs, mentre que la resta es preveu ingressar-les mitjançant denuncies, contribucions especials i eventuals. Amb aquest panorama el marge de maniobra de l’ajuntament era limitat i inclús arriben a sol·licitar ajuda a la Guardia Civil per poder cobrar els arbitris, i es que com es suposava els comptes municipals arriben a tindre un dèficit de 26.072,05 pessetes per el que es deu aprovar un nou impost especial.Es tanta la necessitat que la població es veu obligada a apagar el seu enllumenat públic degut a que l’ajuntament deu certa quantitat de diners a Hidroelèctrica per la qual cosa s’intenta arribar a un acord amb l’empresa mitjançant el representat d’aquesta a Muro, Hermenegildo Vilaplana Valls.

Malgrat aquestes dificultats, la corporació intenta donar solució als grans problemes que te la població entre els que destaca sense cap dubte el tema educatiu. I es que quasi tots esforços, tant econòmics com burocràtics, van destinats a pal·liar el problemes d’infraestructura educativa. Es per aquesta raó que l’ajuntament reclama i recorda a l’administrador del Patronat l’obligació de construir una tercera planta en l’edifici com marca el contracte de lloguer. Per altra banda, també es decideix reparar el local que existia dalt de la peixateria municipal per condicionar-lo com escola i així poder deixar d’utilitzar la sala de plenaris de l’ajuntament. Per a realitzar aquesta reparació, i suposem que a causa del paupèrrim estat de les arques municipals, es demana pressupost a tots els mestre d’obra de la localitat atorgant-li la contracta al més barat.

I es que les despeses es menjaven gran part dels pressupostos de l’ajuntament i com ja hem vist superaven els ingressos.Als lloguers de les cases de les escoles, els salaris dels mestres i dels altres funcionaris com els metges, veterinaris, o guardes urbans, tenim que sumar els drets de pas per carrers i camins. I es que encara que en l’actualitat ens resulte estrany per aquella època alguns carrers no eren de titularitat pública si no que tenien un propietari particular que cobrava un lloguer per el dret de pas pel seu terreny, lloguer que sufragava de forma integra l’ajuntament. Tal volta el cas més cridaner es el del carrer Sech[20], propietat de Manuel Gonzàlbez Vilaplana el qual rebia de l’ajuntament un arrendament de 300 pessetes pel dret de pas anual de la gent del poble. A hores d’ara desconeixem quan va passar a titularitat publica aquest carrer però el que es veritat es que aquest lloguer li proporcionava un suculent guany al seu propietari.

L’actuació de Pilar Aguilar en el consistori.

Molt poc sabem de l’activitat de Pilar al capdavant de les comissions de treball a les que pertanyia. Com ja hem comentat la poca qualitat de les actes de l’ajuntament i la manca d’altres documents ens fa molt difícil rastrejar el seu treball. Però gràcies a algunes noticies de premsa de l’època sabem que Pilar va participar molt activament en tot allò que tenia que vore amb l’educació dels xiquets murers. Evidentment el seu ofici de mestra va marcar molt les seues accions que pareix que sempre van anar encaminades a l’educació de les noves generacions de mureres i murers en una època on l’ensenyament requeia quasi exclusivament en els governs locals. Tampoc podem oblidar que per aquells temps Espanya vivia en una dictadura i per tant l’educació i els actes culturals estaven dirigides a l’exaltació nacional i a les grans figures del règim com el rei Alfons XIII i el cap del Directori el general Miguel Primo de Rivera.

Dos son els actes més importants organitzat per l’ajuntament i dels que sense cap dubte va participar en la seua organització la nostra protagonista. El diumenge dia 8 de març de 1925 en el teatre Patronat va tindre lloc un gran homenatge i una festa en benefici dels soldats murers que estaven lluitant a la guerra del Marroc. Segons el corresponsal del diari las Provincias[21], el Patronat es va adornar amb nombroses banderes nacionals i es va il·luminar ricament el seu pati de butaques. En aquest acte es va representar la Sarsuela del mestre Chapi “El puñao de Rosas” on van participar les xiquetes de l’escola de Muro, com a cor i com a protagonistes, Amparo Jordá, Rafael Satorre “El Manyà”, i José Jordá “El Baríton Jordà”.  En aquella jornada es van  recaptar 800 pessetes que es van enviar als 24 murers que estaven en el front junt a una corona de flors destinada a col·locar-se en la tomba dels 21 soldats murers que havien mort en l’any 1921 durant en denominat “Desastre de Annual” un nombre de soldats prou elevat per a la població murera d’aquell moment.

Es evident que la noticia no ens parla de la participació directa de Pilar Aguilar en la festa patriòtica organitzada en favor dels soldats d’Àfrica, però al saber de la participació de l’escola de xiquetes es quasi segur que Pilar Aguilar organitzara a  les seues alumnes per a que participaren en l’acte a més a més si tenim en consideració la seua ideologia afí a la dictadura i el seu càrrec de regidora.

Per altra banda si que tenim constància de la seua participació al menys en altres dosactes públics. El primer d’ells està vinculat més directament a la nostra població com es la inauguració de la placa dedicada al murer José Bono que es va col·locar en s’ha casa en Maig de 1925 i que encara es conserva en l’actualitat. Aquesta placa va ser encarregada per l’ajuntament a la mort d’aquest important polític murer i que havia mort el 18 d’abril de 1925. A la seua inauguració va acudir tota la corporació municipal acompanyada per les bandes del poble i nombrós públic. En aquell acte també es va aprofitar per canviar-li el nom al carrer que passaria a denominant-se José Bono, denominació que s’ha mantingut fins a l’actualitat.

Però d’on si tenim suficientment informació es de l’acte en favor de l’estalvi infantil que va tindre lloc en octubre d’aquell mateix any 1925. Les festes per a promoure l’estalvi infantil eren molt típiques en els anys 20 i eren promogudes tant pel govern central com diferents caixes d’estalvis. L’objectiu d’aquests festivals era el de promoure l’hàbit d’estalviar entre els infants. Era comú organitzar festivals i actuacions on els protagonistes eren els mes xicotets de la població i al finalitzar se’ls regalava una vidriola o una cartilla bancaria per a que estalviaren. Seguint aquesta corrent els mestres i l’ajuntament de Muro organitzen en el Patronat un gran festival pro estalvi amb varies actuacions i amb la presencia de nombroses autoritats com el delegat provincial de primer ensenyament, totes les autoritats civils i eclesiàstiques del moment, (inclús el notari). Com es normal per aquella època tenim algunes referències en la premsa de l’època la qual si fa clara referència a la nostra protagonista a la que no dubten en qualificar como la gran organitzadora d’aquell festival. Així doncs, el Diario de Valencia en la seua edició del 20 de Novembre de 1925 diu textualment: “(…)Parrafo aparte merece la labor realizada por la cultísima maestra Pilar Aguilar, que consiguió inculcar en la mente de los niños y niñas de las escuelas los varios números de que se componía el extenso programa, ayudándole en tan ardua labor el celo y actividad del no menos culto maestro Luis Martinez (…)[22].Aquesta es tant sols una mostra de les varies cròniques que s’escriuen en aquell moment al voltant d’aquest acte però serà la que prenem com a referència al ser la més extensa i al estar firmada per un murer com era Rafael Satorre Cano “ El Mayà”.

Segons el seu escrit la festa va tindre lloc el dia 31 d’octubre en el Patronat, en aquell acte es van recitar poesies en favor de l’estalvi pels xiquets Rafael Satorre , Irene Alcaraz, i Luis Rovira. Per altra banda també, es va representar el teatret “La cartilla del Mosca” on va destacar l’actuació de l’infant José Climent. També es va entonar un himne de lloança a Primo de Rivera creat per a l’ocasió pel mestre i Tinent d’Alcalde Luis Rovira i un altre himne dedicat a l’escola i l’educació del mestre de Muro Vicente Sancho sent l’últim himne en cantar-se un dedicat a l’estalvi escrit per l’administrador de correus Vicente Martínez. Per ultim ressaltar que aquell espectacle també van participar els xiquets de Setla de Nunyes que van representar un ball titulat “Las Hormiguitas”. Com era d’esperar al finalitzar el festival, els mestres van repartir 318 cartilles d’estalvis, amb una pesseta en cada una, entre tots els xiquets del poble.

Tal volta aquest siga l’últim dels actes en el que va participar Pilar Aguilar com a regidora de Muro ja que als pocs mesos cesària com a tal.

Com tot el que caracteritza aquest període històric el cessament o la dimissió de Pilar Aguilar no està gens clara ni sabem com es va produir. Tot pareix ser que s’inicia el dia 6 de Febrer de 1926 quant l’alcalde Francisco Cortés presenta la seua dimissió, segons ell, per causes familiars i de salut. Encara que també deixa entreveure que dona per acabat el seu cicle al cap davant de l’ajuntament murer degut als canvis que ha patit la dictadura. Textualment l’acta d’aquell dia ens diu: “(…) Que una vez cambiadas las circunstancias que motivaron el memorable acto del 13 de Setiembre y siguiendo la nueva orientación trazada por el insigne patriota el Excmo Sr Primo de Rivera Marques de Estella para el gobierno del país, era llegado el momento que las administraciones locales fuesen regentadas por nuevos elementos (…)”.[23]Aquest paràgraf fa clarament referència al desembarcament espanyol en la baia d’Alhucemas i que va significar la victòria espanyola en la guerra de Marroc, i a la creació del primer govern civil de la dictadura denominat “Directorio Civil” i que significava l’intent de perpetuar el regim.

Pilar Aguilar en el centre amb les seues alumnes l’any 1930 (Muro d’Alcoi-Alacant)

Com ja hem dit, molts dels sectors que recolzaven al general en la seua dictadura la veien tant sols com un parèntesi en el regim constitucional i un intent de posar ordre en el sistema polític. Però a finals d’aquell any 1925 i emparat per la popularitat que li atorgava el triomf en la guerra de Marroc, Primo de Rivera intenta perpetuar-se en el poder nomenant el dia 3 desembre de 1925 un govern amb gran presencia civil i declara públicament que de moment no restituirà la constitució.

Aquestes decisions provoquen malestar en molts dels seus seguidors i com a conseqüència es produïxen una serie de dimissions entre els polítics locals i provincials en tot el país i entre la que podem enquadrar la de l’alcalde murer.En aquella sessió i com a mostra de solidaritat el primer tinent d’alcalde, el també mestre Luis Rovira, el qual pareix que era el vertader home fort de l’ajuntament, suggereix que tots els regidors deurien presentar la seua dimissió al governador Civil de la Província.La petició de Luis Rovira es acceptada per la resta de regidor i en aquell moment tots decideixen deixar els seus càrrecs a disposició de l’autoritat pertinent. Sembla que aquesta dimissió no es fa efectiva immediatament  tardant en ser acceptada i es quetant sols uns dies després es celebra altra sessió extraordinària amb un únic punt del dia. Aquest punt era traslladar de forma formal i oficial una felicitació mitjançant dos telegrames al Rei i  al cap de Govern, així com al comandant Ramón Franco i els seus companys per la travessia realitzada per aquests últims a bord de l’hidroavió Plus-Ultra, des de la ciutat de Palos a Buenos Aires.

Aquesta sessió sembla que se havia celebrat tot just després d’una manifestació que havia transcorregut pels carrers de Muro de caràcter festiu i com a mostra d’entusiasme. Aquesta es la ultima sessió presidida per l’alcalde Francisco Cortés i en la que tant sols van assistir 5 regidors i entre els que no es trobava la nostra protagonista. I es que uns dies més tard d’aquella sessió extraordinària, el 18 de febrer de 1926, es constitueix el nou ajuntament[24], aquesta vegada es triat com alcalde el mestre Luis Rovira Miralles apareguen altra vegada com a regidora Pilar Aguilar. Malauradament no es celebra plenari fins el mes de juny d’aquell any[25], sols convocant-se i redactant-se actes de les comissions de govern, denominades en aquells moments comissions permanents, a la que Pilar Aguilar Soriano no pertanyia i per tant desconeixem la seua actuació en aquells moments, el que si sabem es que quan es torna a convocar un plenari el dia 30 de juny ella ja no pertanyia a l’ajuntament i per tant havia sigut cessada o havia dimitit, acabant d’aquella forma l’aventura política de la primera dona al front d’una regidoria en Muro i la tercera de la Provincia d’Alacant.

La vida després del càrrec.

Una vegada que deixa el càrrec la nostra protagonista pareix desaparèixer de la documentació tant a nivell local com en la premsa del moment. Sabem que continua vivint en la casa del carrer Carme 8 on com ja hem dit també es situava la seua escola de xiquetes.  Junt a ella vivia la seua germana menor Carmen que també era mestra i que havia arribat a Muro uns mesos després que la seua germana Pilar. Carmen havia sigut mestra en el poble granadí d’Albuñol i va arribar a Muro com a mestra interina d’una escola de xiquetes a mitjans dels anys 20 del passat segle. Al parèixer Carmen es va beneficiar de la política d’apropament familiar que en aquells moments es practicava en el ministeri d’instrucció pública i belles arts, i va demanar apropar-se a la localitat on exercia com a mestra la seua germana Pilar. Les dos germanes van viure juntes fins la mort de Carmen a causa d’una peritonitis el 18 de desembre de 1927 amb tant sols vint-i-quatre anys. La noticia de la mort de la germana de la nostra protagonista va causar consternació i varis diaris es va fer ressò de la mateixa.

Escoles de Benimarfull en 1935. María Pilar és la tercera per l’esquerra de la fila dels plantats. En la mateixa fila apareix el seu home Salvador Monfort Signes.

Amb la mort de la seua germana i en un poble que no era el seu, suposem, que Pilar no trobaria cap impediment per a mantenir-se en ella. D’aquesta forma el 4 de juliol de 1931 es trasllada a Benimarfull on exercirà com a mestra nacional durant molts anys. Durant els primers anys de mestra nacional d’aquell poble coneix al mestre de xiquets Salvador Monfort Signes, natural de Gata de Gorgos, i que havia ingressat com a mestre de l’escola de xiquets de Benimarfull en la mateixa promoció que ella, i en el qual es casarà i tindrà un fill.

En aquella població va continuar exercint com a mestra i defensant les seues idees catòliques i monàrquiques el que li portaria algun que altre problema en la població veïna. Tant es així que el 12 de febrer de 1936 es veu obligada a traslladar-se de localitat obtenint  plaça en el municipi de Sallent de Llobregat en la província de Barcelona. Sabem que era tanta la seua implicació política que al celebrar-se les eleccions generals el 16 de febrer de 1936, tant sols quatre dies després de prendre possessió en Barcelona, Pilar torna a Benimarfull per a poder votar la candidatura de dretes, el que provocarà una persecució contra el seu marit durant els anys de guerra, degut a que ell encara resideix en Benimarfull[26]provocant el trasllat obligatori del seu marit a un altra població. Una vegada finalitzada la guerra, la seua ideologia conservadora la lliurarà de ser depurada per les autoritats franquistes, i encara que es veu obligada a afiliar-se a la UGT durant el conflicte bèl·lic, tots els informes son favorables, inclús els de les autoritats mureres del moment que destaquen en els seus escrits la seua labor com a regidora en temps de Primo de Rivera. També, i gracies aquests informes Pilar torna al poble de Benimarfull on viurà fins l’any 1943 quan es traslladada a la ciutat d’Ontinyent on ja se li perd la pista, encara quesabem que exercirà com a mestra en l’actual centre escolar Lluis Vives de la ciutat de la Vall d’Albaida.

Conclusió:

La figura de Pilar Aguilar, encara que no nascuda a Muro, suposa un referent en la historia de la població. Destinada quasi per casualitat a Muro amb tant sols 28 anys. Prompte es veu avocada a exercir com a política. Segurament el seu caràcter marcadament conservador, i la seua participació destacada en actes religiosos així com la seua pertinència a “La Asociación Mariana del MagisterioLevantino” la farien una bona candidata per al governador de la província d’Alacant. També el seu càrrec de mestra[27], i la dificultat que en aquells moments es tenia per trobar a persones disposades a recolzar el nou regim dictatorial ajudarien també al seu nomenament.

Amb la seua entrada en política, Pilar es va convertir en la tercera dona en ocupar un càrrec públic en Alacant, entrant també en el grup de les trenta dos primeres dones polítiques de tot l’estat Espanyol. Lamentablement com hem vist el seu paper dins del consistori es molt difús degut a la manca de documentació, encara que sospitem, que la seua activitat estaria centrada en la cultura, educació i els actes de beneficència, activitats molt vinculades al sector femení en aquell temps, i que eren les principals responsabilitats de les altres dones regidores del moment. Es per aquesta raó que no trobem a Pilar en la reunió que es va celebrar en la ciutat de Pego entre varis representats municipals per a dur a terme una línia fèrria des de Muro a Dènia el 3 de maig de 1925.

Malgrat aquesta limitació imposada, sense cap dubte, intuïm a una Pilar activa en tot allò que se li encomanava, com així ho descriu la premsa contemporània a ella. Sense cap dubte Pilar va ser una dona valenta, i encara que podem estar a favor o en contra de la seua ideologia, va ser pionera en el seu moment. Va entrar en un món exclusiu d’hòmens i encara que haguera pogut dimitir, com així o feien la majoria dels seus companys d’ajuntament, ella va decidir mantindre’s fins a la dissolució de l’ajuntament, inclús va participar en un segon govern del qual no tenim quasi noticies.

Membre d’una oligarquia intel·lectual i de classe mitja, va recolzar la pretesa regeneració política que prometia la dictadura de Primo de Rivera com ho farien en el seu moment molts dels seus companys.Evidentment el seu càrrec no venia donat per una elecció popular i a causa de unes eleccions lliures, si no per un mandat de l’autoritat superior, però ella va ser la primera dona que es va asseure en un seient de la sala de plenaris, que va participar en reunions del govern local, i que va participar, al menys de forma oficial en la vida política de Muro. Aquesta situació no es tornaria a repetir fins l’any 1983 quan es voria altra vegada a dones dins de l’ajuntament, aquesta vegada, si serien triades per sufragi universal i lliure, sent aquestes dos dones Pepa Pérez Margarit i Silvia Pascual Alcaraz.

Per últim  voldríem indicar, que a la finalització d’aquest article la investigació sobre Maria Pilar Aguilar Soriano continua oberta intentant recuperar informació d’aquells pobles on va exercir com a mestra.

Pedro Corredor Peinado.

Fons documentals:

A.G.A: Expedient de depuració de la Mestra nacional Maria Pilar Aguilar Soriano, any 1939. SIG 32/12371.

AHM. Secció de Secretaria llibres d’actes 1920-1926. Sessió extraordinària del 6 de febrer de 1926.

AUV. Expedients Acadèmics 0926-031

Hemeroteca.

ABC 14 de març de 1925

ABC 18 de març de 1925

El Pueblo : diariorepublicano de Valencia: El Pueblo : diariorepublicano de Valencia – Any XXXI Número 11432 -(17/07/1924)

Las Provincias : diario de Valencia: Any XXXVII Número 13234 – 20 de Novembre 1902

Las Provincias : diario de Valencia: Any XXXVII Número 13235 – 21 de Novembre de 1902

La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Any LV Número 16775 – 11 de gener de 1904

La Correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Any XXXXXVIII Número 16237 – 30/01/ 1915.

Diario de Valencia – Any III Número 816 – 17 de juny de 1913.

Bibliografia:

MENGUAL FITOR, Mª José; PASCUAL GISBERT, Joan Josep. (2003). Imatges del passat de Muro. Muro. Ajuntament de Muro.

Agraïments:

Sergi Silvestre Pérez

Registre Civil de l’ajuntament de Baguena (Terol)

Registre Civil de València

Arxiu Històric de la Universitat de València

Arxiu General de l’Administració


[1]  Las Provincias : diario de Valencia: Any XXXVII Número 13234 – 20 de Novembre 1902

Las Provincias : diario de Valencia: Any XXXVII Número 13235 – 21 de Novembre de 1902

[2]  La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Any LV Número 16775 – 11 de gener de 1904

[3] En l’actualitat correspondria a part de la plaça de l’Almoina on està museïtzat part de l’antiga ciutat de Valentia.

[4]Diario de Valencia – Any III Número 816 – 17 de juny de 1913.

[5] Els “Jaimistas” eren aquells carlins que afirmaven que el vertader rei d’Espanya era Jaime de Borbón y Borbón-Parma, pretenent al tro per la branca carlina dels Borbons.

[6]La correspondencia de Valencia : diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Any XXXXXVIII Número 16237 – 30/01/ 1915.

[7]El magisterioespañol : Revista General de la Enseñanza: Epoca 4ª Any LIV Número 5829 – 7/09/1920.

[8]Declaració de la pròpia Pilar Aguilar durant el procés de depuració al que va ser sotmesa després de la Guerra Civil Espanyola i del que va eixir absolta. AGA.32/12371

[9]Dades extretes del Institut Valencià d’Estadística.

[10]En l’Església de San Marti de València, a la que pertanyia Pilar Aguilar,  existia una important imatge de la Verge dels Desemparats que rebia gran culte per part de la població, amb una confraria pròpia de la que no descartem pertanyera la nostra protagonista.

[11]El Pueblo : diariorepublicano de Valencia: El Pueblo : diariorepublicano de Valencia – Any XXXI Número 11432 (17/01/1924)

[12]El Pueblo : diariorepublicano de Valencia: El Pueblo : diariorepublicano de Valencia – Any XXXI Número 11432 -(17/07/1924)

[13]Encarnación era mestra propietària de Monforte del Cid ( població prop de Elda) des de 1920.

[14]La correspondencia de Valencia: diario de noticias : eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año XLVII Número 19496 – (12/12/1924)

[15]Primo de Rivera capità general de Catalunya es va revoltar en Barcelona, proclamant l’estat de guerraen la matinada 13 de Setembre de 1923.

[16]Francisco va adquirir la seua acta de regidor en la capital valenciana pel districte del Teatre gràcies a l’article 29 de la llei electoral de 1907. Aquet article deia textualment el següent: “En los distritosdonde no resultaren proclamadoscandidatos en mayor número de los llamados a ser elegidos, la proclamación de candidatosequivale a suelección y les releva de la necesidad de someterse a ella.” O el que es el mateix que no es celebrarien eleccions en aquells districtes en què es presentés un únic candidat.

[17]Aquest alcaldes son: Francisco Cortés Francès 1923, , Luis Rovira Miralles 1926, Enrique Gonzálbez Climent 1926, Rafael Satorre Cano 1928, Ramón GonzálbezSatorre 1929.

[18]Cal recordar que Maria Pilar arriba a Muro el dia 12 de desembre de 1923.

[19]18 de Març 1925. MaestraConcejal. ABC, pag 23.

[20]Actual carrer Sant Antoni.

[21]13 de Març 1925. Funció Patriotica. ABC, pag 1.

[22]20 de Novembre 1925. El dia del Ahorro. Diario de Valencia, pag 4.

[23]AHM. Secció de Secretaria llibres d’actes 1920-1926. Sessió extraordinària del 6 de febrer de 1926.

[24]Aquell ajuntament estava integrat per: Luis Rovira Miralles com alcalde, Rafael Satorre Cano com primer tinent d’alcalde, Enrique Miquel Vidal segon tinent d’alcalde, Julio Torregrosa Climent suplent del primer tinent d’alcalde, Vicente Miquel Planelles suplent del segon tinent d’alcalde; com a regidors Pilar Aguilar Soriano, Tomás Alemany Gisbert, José Castelló Blanes, Angel GirauAlbiñana, Joaquin Font Cortés, i Antonio Nicolau Ferrando.

[25]En aquells temps la llei sols obligava a realitzar tres plenaris ordinaris a l’any un per cada quadrimestre el de constitució el d’aprovació de comptes de l’any anterior i la de pressupostos per a l’any vinent. La veritable responsabilitat de govern requeia en la comissió de govern a la que sols pertanyien l’alcalde i els tinents d’alcalde.

[26]A.G.A: Expedient de depuració de la Mestra nacional Maria Pilar Aguilar Soriano, any 1939. SIG 32/12371

[27] En una llista elaborada el 18 de setembre de 2017, posteriorment modificada en varies ocasions, per un grup d’investigadores sabem que quasi el 50% de les regidores eren mestres d’escola.https://letrasdesdemocade.com/2017/09/18/primeras-concejalas-y-alcaldesas-espanolas-siete-aragonesas/

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s