A les acaballes del segle XIX el poble de Muro vivia una època d’expansió econòmica i social. Encara que es tractava d’una localitat merament agrícola, la seua proximitat a la ciutat d’Alcoi havia facilitat el sorgiment d’una incipient indústria tèxtil, sobretot de cànem, la qual tenia les seues arrels en el segle XVIII. No obstant, a finals del segle XIX la principal activitat a Muro era l’elaboració i venda de vi. Una activitat que es veuria truncada més endavant amb l’aparició de la fil·loxera en l’any 1904-1906 i que progressivament seria substituïda per l’oli.
Però les comarques interiors del nord d’Alacant estaven mal comunicades a causa de la difícil orografia que les envolten amb nombroses muntanyes i barrancs que dificultaven la connexió cap a l’exterior complicant d’aquella forma l’exportació dels seus productes, tant industrials com agraris. D’aquesta forma els actors socials van començar una sèrie de contactes i iniciatives per eixir d’aquell aïllament que perjudicava, sobretot, a la burgesia i empresariat alcoià. No sols per la dificultat d’exportar els seus productes fora, sinó perquè tampoc es podria rebre amb preus competitius i de forma més o menys fàcil el carbó necessari per a les seues indústries. D’aquesta forma els burgesos i propietaris veien necessari la construcció de trens que acabaren d’una vegada amb l’aïllament en el que es trobaven aquestes poblacions.
En un inici es van barallar diverses rutes per connectar l’interior d’Alacant amb la costa, Plantejant-se algunes vies fèrries a Alacant, Villena, Xàtiva, Gandia o Dénia descartant-se moltes d’aquestes prompte degut a diversos problemes tant econòmics com logístics.
Per altra banda, l’interés de gran part de la societat anglesa de comerciar amb els seus productes, sobre tot amb el carbó, i d’adquirir també els productes manufacturats de l’interior i de les taronges de les zones de la Safor van inclinar la balança cap a la construcció d’un ferrocarril que es dirigia cap a Gandia.
Sobre la construcció i la història del tren Alcoi-Gandia s’ha escrit un fum d’articles la majoria de gran qualitat, i s’han filmat alguns documentals destinats a la televisió que són de fàcil adquisició i consulta. A tot axó, devem unir a la magnífica labor que fa l’Associació Tren Alcoi Gandia pel que fa a la difusió de tot el relacionat amb el nostre tren contribuint a perpetuar-lo en la nostra memòria colectiva.
Però junt amb el tren Alcoi-Gandia va conviure durant uns anys la via Villena-Alcoi-Yecla (VAY) més coneguda per tots nosaltres com “el Xitxarra”. Aquesta línia que arribaria a la nostra població en l’any 1909 va convertir a Muro en un important enllaç ferroviari podent ser inclús més important si s’haguera construït el tren projectat de Muro a Dénia i que va ser paralitzat quan els tràmits burocràtics ja estaven molt avançats i la societat civil molt involucrada.
Plànol amb el trajecte que recorria el tren Villena-Alcoi i el Alcoi Gandia, (en color verd).
El tren Xitxarra estava destinat a connectar les nostres comarques amb la zona vitivinícola de Villena i Múrcia, i encara que en un principi s’havia de desdoblar i arribar fins a Xàtiva passant per la també zona vitivinícola d’Almansa, Fontanars, la Font de la Figuera i Alcúdia de Crespins, però aquest ramal mai es va construir. Sense cap dubte, la construcció d’aquest ferrocarril estava destinada a connectar comarques amb una activitat econòmica pareguda i facilitar els seus contactes. No oblidem que l’economia de Muro i de la nostra comarca era bàsicament vitivinícola, i que el nostre vi de vegades s’emprava en l’elaboració d’altres vins de les zones de Castella i Múrcia.
La idea de construir aquest tren com també el destinat a Gandia va sorgir a mitjans segle XIX, i en 1869 s’expropien els primers terrenys en els termes municipals de Villena, Canyada, Camp de Mirra, Beneixama i Banyeres. Inclús es va arribar a anunciar en alguns periòdics la inauguració de les obres per al dia 13 de febrer de 1870. Però les diverses vicissituds com els conflictes bèl·lics i revolucionaris van aturar la construcció d’aquell ferrocarril no reprenent-se de forma seriosa fins que la situació política espanyola no s’estabilitzà a inicis dels vuitanta. Es per aquesta raó, que en 1880 es reinicien els treballs burocràtics i els estudis per a aconseguir que el tren Alcoi Villena fora una realitat en el menor temps possible. Inclús alguns diaris d’aquell temps com el Diario de Cordoba en la seua edició del 27 de juliol de 1880 anuncien l’inici de les obres. Per tal motiu a finals d’aquell any arriba a les nostres terres el concessionari de la línia Àngel Calderón visitant les poblacions de Cocentaina i Alcoi, i arribant a Muro el dia 9 de gener de 1881.
El diari alcoià el Serpis en la seua edició del dia onze de gener de 1881 relatava la visita dels responsables de la VAY a Muro.
El senyor Calderón visita Muro acompanyat per l’enginyer en cap Luís Marqués i un diputat de districte amb el cognom Santonja. El motiu d’aquest viatge no era altre que el d’informar a les autoritats locals sobre la situació en la qual es trobava el projecte de ferrocarril a Villena.
Com era típic en aquells temps, l’arribada d’aquestes autoritats van suposar tot un esdeveniment per a la població la qual va viure una jornada festiva.
L’efemèride va ser descrita en la premsa de l’època gràcies a un murer que treballava de corresponsal per al diari El Serpis d’Alcoi. Gracies a la seua descripció sabem que els tres convidats van ser rebuts a l’entrada del poble per la corporació municipal i els majors contribuents de Muro entre els que es trobaven els terratinents i els pocs industrials de la Vila. Seguidament els tres visitants van ser acompanyats a casa del tercer tinent d’alcalde Candido Soriano on els esperava la banda de musica interpretant varies peces. Una vegada els convidats van ingressar en la casa els musics van realitzar un xicotet concert a tots els presents. Per el que pareix la multitud es va reunir a la porta de la casa de Candido Soriano i el concert és va convertir en tot un esdeveniment festiu.
Una vegada instal·lats van se acompanyats en cercavila a l’Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats on van realitzar un acte d’acció de gracies i d’ahí a l’ajuntament, situat en l’actual biblioteca municipal. En la casa consistorial va tindre lloc un gran dinar amb totes les autoritats i les persones més “rellevants” de Muro on es van realitzar diversos brindis. El primer d’ells el del senyor Calderón que va ser curt en paraules i sols va desitjar que la línia fèrria finalitzara prompte, seguidament o va fer el rector i vàries persones importants de la població, com José Bono, i José María Gonzàlbez que com alcalde es va mostrar disposat a cedir gratuïtament tot el terreny necessari per a l’obra. Mentre que Candido Soriano va oferir a l’empresa tota la logística que puguera. Ja per finalitzar, i Com a nota curiosa dir que al final del dinar, no sabem si a causa de l’alcohol ingerit, es van improvisar uns versos per part de dos assistents dels quals el corresponsal no va voler dir els noms i que reproduïm de forma íntegra i amb l’ortografia original al finalitzar aquest post. Finalitzat el dinar es va voler obsequiar els visitants amb una serenata nocturna al qual ells es van negar a causa del cansament que acumulaven.
Malauradament la visita del concessionari de l’obra i els seus desitjos en què la via es finalitzara prompte no es va complir. I és que el tren Xitxarra no va arribar a Muro fins a l’any 1909, quan la fil·loxera ja havia fet malbé pràcticament la totalitat de les vinyes de la població. Inclús aquest tren no es va arribar a concloure mai, no construint-se mai les vies directes a Cocentaina i Alcoi havent de fer transbordament a l’estació de Muro. Per la part de Villena la via mai va arribar a Xàtiva, encara que si es va ampliar en 1924 fins a Jumilla i Cieza.
El Xitxarra va desaparéixer el dia primer de juliol de 1969, tan sols dos mesos després del seu “cosí germà” que anava a Gandia. Amb la desaparició d’aquests dos trens Muro deixava de ser un important encreuament de camins, i el que es més important, desapareixia un vincle entre poblacions, i que sobretot, en el cas del Xitxarra, no s’ha tornat a recuperar.
Corredor.
A continuació transcric el brindis improvisat que es va pronunciar en el dinar celebrat el 9 de gener de 1881 en l’ajuntament de Muro.
Improvisación
¡Ay! Cuan vinga el comboy que yo espere
Que dichós este poble serà.
No calculen qu’ es queden darrere:
Ell dirá, ell dirá ell dirá.
__
De que vinga es ya cosa segura:
Este poble espernalo está ya
Y hasta El Serpis delira y murmura:
Cuan Vindrá, cuan vindrá, cuan vindrá.
__
Y les chiques que yo tan adore
Adornades en roses de Abril
A la Plana anirán sols per vore
El carril, el carril, el carril.
__
Ple de goig y de grata alegria
Nostre cor ballará dins del pit
Al oir de la maquina un dia
El cheulit, el cheulit, el cheulit.
__
Es molt fasil, Señors, de comprende
Perque tots hui contens ham de estar,
Perque es segur que ham de vendre
El vi car, el vi car, el vi car.
__
Per si em du per llebre gat
Abad,
Y me fa el joig al reves
Marqúes
Y me engaña en la estación
Calderón
Diré “tijeretas son”,
Y seguiré en la mania
Hasta que fasen la via
Abad, Marqués, Calderón.
Històries de l'Antigor. Revivint el Muro passat 
Només apuntar que el tren Alcoi-Gandia va sér conegut també com “el tren dels anglessos”, per què els inversors eren d’aquest país.
(Hi ha molta gent que encara confon a estos dos trens.)
M'agradaM'agrada
Efectivament es més, quan jo era un xiquet sempre vaig creure que el Xitxarra era el que anava cap a Gandia. Moltes gràcies pel comentari. Una salutació.
M'agradaM'agrada