Encara que parega que no, i a causa de la situació que estem vivint, amb la paralització pràcticament total de la nostra vida, en uns pocs dies el món catòlic celebrarà una de les seves festivitats més importants, la de la Setmana Santa.
Fotografia cedida per Josep Torregrosa Gómez
Aquesta celebració on el món catòlic celebra la mort i resurrecció de Crist no ha sigut mai molt popular a la nostra població. Pel contrari, Muro sempre ha sigut més de celebrar la Pasqua amb excursions a la serra i al camp per a menjar-se la típica mona. Per altra part i amb una vesant més religiosa, fins a mitjans dels anys noranta l’acte de l’Aurora i la missa de resurrecció acollien gran afluència de gent arrinbant a encendres alguns anys una foguera a les grades de l’església amb les palmes i rames de llorer sobrants del Diumenge de Rams.
No obstant això, sempre s’ha celebrat una xicoteta processó la nit del divendres Sant denominada en l’actualitat “Del Sant Soterrar”. Diem en l’actualitat perquè no ens consta que els nostres avantpassats la denominaren així. Com ja hem dit aquesta processó tenia menys acceptació a la població que l’Aurora i les celebracions de Pasqua i no va ser fins que es crearen les confraries a finals del segle XX quan es revalora aquest acte en detriment de l’Aurora que anat perdent any rere any importància i participacio, sent aquesta una opinió personal, encara que basada en vivències personals i dades històriques.
En aquest post farem primer una xicoteta introducció de la celebració d’aquesta processó i sobretot és centrarem en la imatge de la Dolorosa que junt amb la del Natzaré i el Santíssim Crist eren fins després de la guerra els protagonistes de l’acte , no sent fins a la postguerra quan es construirien les imatges de la flagel·lació, l’Ecce Homo, i el Crist jacent.
De totes aquestes pareix que la de l’Ecce Homo es la de major qualitat artística com així o demostra l’interés que Francisco Franco va mostrar per ella quan va ser presentada en la fira d’imatgeria religiosa de Madrid de l’any 1942 segons ens descriu Rafael Satorre Cano en la primera edició del Diari la Voz de Muro.
Foto de Josep Torregrosa Gómez.
Rastrejant la història i els documents conservats poc o res podem dir de la celebració de la processó de Divendres Sant abans de la guerra del 36. Sabem per informacions, donades per l’excronista de la Vila Francesc de Paula Momblanch, que fins a la construcció del nou temple Parroquial no existia a Muro cap imatge destinada al culte que representara els passatges de la passió de Crist. Tan sols en una de les capelles laterals de l’antic temple existia una imatge dedicada al Santíssim Crist. Així doncs, com ja hem dit no seria fins a la inauguració de l’actual església en l’any 1837 quan la família Francés costeja una imatge de la Dolorosa que se situa en la segona capella del costat de l’evangeli, és a dir on l’actualitat està la Mare de Déu del Carme. Juntament amb aquesta imatge se situen també vàries imatges de la passió com la del Natzaré que pertanyia a l’Ordre Tercera de Sant Francesc i el “Cristo del Consuelo” propietat de la família Soriano.
Però en aquest estudi anem a centrar-se en la imatge de la Dolorosa ja que recents estudis i troballes ens indiquen que és una de les poques imatges, per no dir l’única, que es va salvar de la desfeta del 36. Aquesta imatge va ser amb les altres dos una de les protagonistes dels aldarulls ocorreguts el divendres Sant de l’any 1932. Aquest passatge de la nostra història havia sigut transmes de forma oral pels nostres majors fins que l’any 2009 l’historiador Sergi Silvestre publica en la revista de festes d’aquell any els judicis que per lesions es van instruir. No és la meua intenció contar el que va ocorrer aquell divendres Sant de 1932, degut que existeix un magnífic article publicat, però per a tots aquells que no poden accedir a l’article és faré un breu resum.
Com tots sabem l’ambient social i polític d’aquells anys estava molt enrarit, la societat estava dividida i les diferents faccions es dedicaven a boicotejar els actes de les altres. Inclús en un poble de les dimensions de Muro les coses eren així. Al paréixer aquella setmana Santa de 1932 alguns veïns es van enfrontar en els participants de la processó del divendres Sant produint-se atacs entre les dues parts en pedres i amb les closes de subjectar els Sants, produit-se ferits de diversa consideració. Aquest aldarull es va produir quan l’última imatge de la processó encara estava al carrer, encara que en els judicis pareix que no s’especifica quina era eixa imatge, sabem que era la de la Dolorosa si tenim en compte com es distribueixen les desfilades processionals de Setmana Santa on les Doloroses sempre van en últim lloc sostenint, com en aquest cas, alguns elements de la passió com la corona d’espines i els claus.
Com hem dit anteriorment aquesta imatge va ser costejada per la família Francés amb motiu de la inauguració de la parròquia actual.
L’autoria de la dita imatge és desconeguda com que no es conserva o almenys no hem trobat cap referència. Primer perquè l’arxiu parroquial va desaparéixer en gran manera durant la guerra, encara que en tractar-se d’una figura costejada privadament suposem que els contractes i factures es guardarien en la casa dels seus propietaris on es perdrien entre la paperassa típica de les llars.
Però com ocorre en algunes vegades, la sort estava de la nostra part. Per culpa de la quarantena que estem passant i el confinament en les nostres cases vaig iniciar a rellegir una part de tota la documentació que guarde en el meu arxiu personal i que per la falta de temps havia deixat de costat o simplement no havia llegit de forma exhaustiva. Concretament el segon dia de quarantena vaig repassar uns dels béns més preats que tinc custodiats al meu arxiu, i que són els més de 400 judicis que després de la guerra es van instruir contra uns altres 400 murers i alguna murera. Cal dir que aquesta documentació no va arribar a les meues mans gràcies a la meua investigació, sinó que un bon amic, familiar de murers exiliats en va facilitar aquests documents després de més de deu anys d’investigació. Aquests documents i les declaracions que allí apareixen són una importantíssima part per entendre tot allò que va passar al Muro dels anys trenta.
Quan en va fer entrega dels documents en va pregar que no els deixarà ni els publicara de moment establint uns terminis de temps i normes. Tanmateix, algunes dades poden ser publicades com són les que centren aquest post.
Doncs bé, en un d’eixos judicis i quasi per casualitat vaig trobar un xicotet apunt que passava desapercebut però que ens ha servit per a introduir una nova investigació que podrem reprendre quan aquest núvol negre passe.
Permeteu-me que no publique noms ni dades d’alguns protagonistes, ja que de moment l’acord amb el meu amic encara està vigent. Encara que en alguna ocasió si faré referència amb noms i cognoms de gent, perquè són de domini públic i ja han estat publicats.
I una vegada acabada la xicoteta introducció iniciarem el relat de la forma més breu possible el relat dels fets.
El dia 22 de febrer de 1940 es va celebrar a Alacant un consell de guerra col·lectiu contra 16 veïns murers acusats de realitzar alguns “delictes menors”. Entre aquests murers es torbava un amb les inicials J.A.S. Aquest murer estava acusat de pertànyer a les milícies de Muro, d’entrar i saquejar l’església parroquial de Muro i de ser tinent de la guàrdia presidencial d’Azaña, el que hui en dia correspondria a la Guàrdia Reial, o en temps de la dictadura a la “Guàrdia Mora”. Doncs bé, en aquest judici sumari, ja que tan sols durà uns minuts, i on pareix que la sentència estava ja presa abans d’escoltar les parts, trobem una referència a la imatge de la Dolorosa de Muro.
Sabem, per la lectura dels més de 400 expedients, que en esclatar la Guerra Civil el 18 de juliol de 1936, en Muro com en molts altres llocs va regnar la confusió. L’alcalde de Muro el Socialista Juan Ramis, superat i amb una nul·la autoritat a causa de la constitució d’un comité revolucionari que en realitat era el que imposava la llei, decideix els dies previs de l’alçament tancar les portes de l’església amb cadenes per evitar que pogueren entrar a ella les milícies a destruir-la. També i segons apareix en nombrosos sumaris, va decidir penjar un cartell a la porta principal amb la següent inscripció: “Respetad este edificio, es vuestro”, Inclús va donar en secret les claus de l’esglesia i l’ermita a alguns sacerdots, segons declaracions dels mateixos, per a que puguen celebrar les seves oracions personals. Aquesta situació es va mantindre fins que l’alcalde no va poder aguantar la pressió del comité revolucionari i va ser obligat entregar la clau. Amb aquesta situació la nit del 28 de Juliol, i no el 28 d’agost com es creia, ja que així apareix en tots els sumaris en els quals es parla de l’assalt dels temples de Muro, es van trencar les cadenes de les portes i es va produir la destrucció de les imatges i dels objectes que allí es trobaven. Però paréix que, durant els pocs dies que les claus de l’església i l’ermita havien estat en possessió dels rectors de la localitat, i més concretament en les del Vicari Juan Carbonell es van poder traure alguns objectes ocultant-los i salvant-los de la crema perquè no és trobaven en l’interior del temple.
El primer l’església Parroquial de Muro d’on va ser extreta la Dolorosa en els primers dies del mes de juliol de 1936. I al fons l’edifici de l’actual U.M. de Muro, on es va instal·lar el comité revolucionari de Muro el qual va obligar a l’alcalde a entregar les claus de l’església amb la finalitat d’assaltar-la el dia 28 de juliol.
Una d’aquestes imatges era la de la Dolorosa. Pareix que durant aquells dies de confusió on l’alcalde va permetre d’amagades l’entrada als temples de la població. El murer J.S.A, descendent de la família Francés, va entrar durant la nit a l’església i va transportar d’incògnit la Dolorosa a casa amb altra imatge també de la seua propietat i de la que no especifica la seua advocació i que després de guerra no va ser tornada a la parròquia i per tant no podem localitzar-la. Cosa que si va ocórrer amb la Dolorosa, la qual una vegada acabada la guerra, es va entregar al rector de Muro Domingo Sancho Codert, per a la seua pública veneració. Situant-la en l’altar que ocupa actualment.
Poc o res més podem dir de moment d’aquesta imatge i d’aquesta història. Com que les actuals condicions no en permeten anar a consultar cap arxiu ni fer les entrevistes pertinents. El que si sabem amb certesa és que la Dolorosa siga probablement l’única imatge religiosa publica que es va salvar de la crema del 28 de juliol de 1936 i que actualment i segons la legislació vigent seria convenient catalogar-la com a BRL (bé de Rellevància local) un grau de protecció que podria facilitar la seua conservació i la petició de subvencions per a la seua restauració en cas que fóra necessari.
Quant als protagonistes de la història la seua sort va ser diversa, l’alcalde Juan Ramis va ser condemnat a deu anys de presó malgrat haver demostrat amb diversos testimonis, afins al nou règim establert, que havia intentat dins de la seva possibilitat aturar la destrucció del temple, i el que és més important va salvar la vida del vicari Agustín Domingo que diu textualment: “pudiendo afirmar de forma categòrica y concreta que gracias a él estoy en vida”
Quant a J.S.A va ser condemnat per la seua pertinència a la guàrdia del president de la republica a 6 anys de presó menor per lo qual va complir condemna a casa. Agustín Domingo vicari al qual Ramis va salvar la vida va ser destinat com rector d’Antella des d’on declarà a favor de l’exalcalde de Muro. Mentre que l’altre Vicari Juan Carbonell es va traslladar com a vicari de San Carlos d’Ontinyent. Per altra banda, Domigo Sancho Codert es va mantenir a la població de Muro com a rector fins a l’any 1942 any que va ser substituït per Eduardo Tormo Durà, gran impulsor de la reconstrucció del temple parroquial, fill adoptiu de Muro des de 1948 i al qual se li va dedicar un carrer perpendicular a l’actual avinguda de València.
Per últim no voldria finalitzar aquest post sense agrair l’ajuda de Josep Torregrosa Gómez que en va facilitar les fotos de la imatge de la Dolorosa, al meu amic que en va facilitar els més de 400 expedients dels murers i mureres instruïts després d’abril de 1940.
Ara cal esperar que passe la boira i profunditzar més en la investigació i qui sap si poder aconseguir la declaració de bé de rellevància local de la imatge de la Dolorosa la qual com ja sabem es pot datar almenys a inicis del segle XIX o finals del XVIII.
Corredor.
Històries de l'Antigor. Revivint el Muro passat 