El Primat Reig (1858-1927) i la seua visita a Muro en 1921.

Diferents obligacions personals i professionals m’han obligat a tindre un poc abandonat aquest blog.
La redacció de l’article sobre la història dels Juniors, que si no passa res apareixerà el pròxim dia 23 de Novembre, i la meua llarga estada a Nàpols ha sigut la conseqüència d’aquest abandó.
Ara amb l’agenda menys saturada hem dispose a reiniciar els xicotets articles, o notes sobre la nostra història murera.
Fa uns dies vaig mostrar en les meues xarxes socials una foto acolorida per mi de la visita que Enrique Reig Casanova, més conegut posteriorment com a Primat Reig, va realitzar a Muro en ocasió de les festes de 1921 aprofitant que estava de gira pastoral pels pobles de la diòcesi.
La visita del prelat, en aquell moment encara sols arquebisbe de València, ja que passarà a ser cardenal el dia 11 de desembre de 1922 i Primat de Toledo el 14 de desembre del mateix any, va suposar una mena de revolució per al poble, i com es veu en la fotografia molta expectació.

La relació d’aquest arquebisbe amb Muro va ser molt estreta i intensa i va afavorir en gran part a molts sacerdots murers col·locant-los en altes institucions de l’arquebisbat. D’aquest mode nomena secretari i majordom personal seu al murer Francisco Vilaplana Jordà que l’acompanyà com a tal des de la seua designació com Bisbe de Barcelona en 1914 fins a la mort del Cardenal en 1927. També nomenà vicari Episcopal a altre murer Miguel Payà i Alonso de Medina i establí un benefici en la parròquia de Muro a càrrec de Juan Bautista Font ( important sacerdot murer).
I es que encara que Enrique Reig i Casanova havia nascut a València la seua família tenia ascendència murera, concretament era família d’altre il·lustre murer el pintor Francisco Jover i Casanova més conegut com a Pintor Jover.
Aquell any 1921 el poble de Muro havia electrificat les andes de la Patrona i l’ocasió va servir per a convidar a la seua inauguració a l’arquebisbe.
D’aquella efemèride no trobem quasi informació en la premsa de l’època encara que sabem que perquè poguera assistir a Muro l’arquebisbe i com que la Patrona de la ciutat de València és la mateixa que en la nostra població es van ajornar les festes una setmana celebrant-se els dies 14 15 i 16 de Maig. Gràcies a la Crònica escrita per Francisco de Paula momblanch sabem que també van assistir altres autoritats civils militars i eclesiàstiques a aquelles celebracions com el governador Civil de la Provincia, el comandant de la caserna de l’exercit d’Alcoi, o altes dignitats eclesiàstiques, com el futur arquebisbe de Barcelona Manuel Irurita i que va desaparéixer durant els avalots de la Guerra Civil Espanyola.
L’arquebisbe Reig es va allotjar aquells dies en casa dels familiars del seu secretari personals i que hui es la seu de la Unió Musical de Muro.
En la foto que adjuntem es veu tota la comitiva junt l’arquebisbe baixar per la costereta Mestre Rafael Esteve, per aquell temps carrer Sant Bartomeu, dirigint-se segurament a la casa Abadia que fins a 1940 se situava en aquell carrer. Amb ell veiem les banderes dels dos bàndols moro i cristians, alguns festers que jo identifique amb la desapareguda filà Albornoz i la de la Mare de Déu. Músics amb els seus uniformes d’estiu i alguns amb instrument en les mans, així com a nombroses autoritats eclesiàstiques acompanyats per diversos guàrdies civils. Pareix que es tracte del final de la desfilada i probablement les autoritats civils anirien davant dels festers tancant la comitiva els rectors i la Guàrdia Civil. També probablement la Banda estaria esperant a col·locar-se per acompanyar als sacerdots al seu destí però això és tan sols una especulació.
Els rectors que acompanyen al prelat encara que no els reconeixem sabem que son: Jose Maria Sais Molina (Rector de Muro), l’esmentat Manuel Irurita, Rogeli Chillida, Mauel Rubio i Francisco Vilaplana Canonges de la catedral de València i que per les vestimentes poden correspondre als tres sacerdots que van prop de l’arquebisbe i que porten el barret de quatre pics amb borla.
De la resta de rectors no sabem la seua procedència ni nom però no és d’estranyar que foren els propis de les poblacions del voltant així com els fills de Muro que eren sacerdots.

Aquella visita va portar conseqüències per a la població. La primera va ser la donació que per part de l’ajuntament de Muro se li va fer a l’arquebisbe de les taules de l’antic retaule major i obra de Jerónimo Rodríguez de Espinosa per al nou Museu diocesà que va ser inaugurat el 31 de desembre de 1922 i que en l’actualitat es troben en les cambres privades de l’arquebisbe, aquestes taules es van salvar miraculosament de l’incendi provocat en el museu en 1936 i van ser restaurades a inicis dels 90 encara que paeix que sols es conserven 3 de les 6 que van formar aquell retaule.

Per altra banda l’ajuntament de Muro va declarar fill adoptiu a Enrique Reig i Casanova entregant-li un pergamí amb aquest títol el dia 11 de maig de 1923 aprofitant l’acte de coronació de la Mare de Déu de València on es van desplaçar l’alcalde de Muro el jutge i tot l’ajuntament en ple. També es va decidir retolar amb el nom de “Arzobispo Reig” l’actual plaça de Palacio i que fins a la data s’havia anomenat plaça de Canovas del Castillo. Aquest nou nom es va mantenir fins a l’any 1931 quan aquesta plaça va passar a denominar-se plaça de la República.

El “Primado” Reig morí d’una llarga malaltia en 1927 i va ser enterrat en la catedral de Toledo. Abans va tornar a visitar Muro en setembre de 1926 fent parada quan tornava d’un viatge a Chicago per acudir al Congrés Eucarístic Internacional. Segons la premsa de l’època va visitar a la família en Ontinyent, Agullent i Muro i després va tornar a la seua diòcesi. Ja mai va tornar al seu poble d’adopció.

Corredor.